Aquest, es el poema que ens han fet aprendre a l´escola,

a veure si podeu recordar-lo:

                                            Sol de tardor, que comences

                                            a esgrogueir tants jardins,

                                            que endolceixes fulla a fulla

                                            tots els recers i camins

                                            que omples de melangia

                                            i que duus a cada cosa

                                            tendrament la seva mort.

                                           Fes-me entrar a la dança

                                           sol de tardor complaent

                                           ves mirant sense recança
                                           els poders que té la ment,
                                           apilonals amb les fulles,
                                           que cansades del seu vol,
                                           amb un esclat incendies
                                           i es perden en fumerol.

Autor: Narcís Comadira