Avui he visitat el museu de paper amb l' escola, ha sigut molt interessant.
Al museu, ens han ensenyat com es feia el paper anys enrere; primer una persona passava per les cases i recollia la roba que no es feia servir i la portava a la fàbrica, a continuació la roba es triava, tenia que ser blanca i de cotó.
Un cop triada s'ha de rentar o més aviat desenpolsimar amb una caixa que sembla les de loteria peró molt més gran.
Després es porta al podridor, on no es podreix el paper si no que es renta la roba, i tants dies que l'aigua acaba fent tanta podor que sembla que s'agi podrit.
Després d'estovar la roba es porta a trinxar on es fa una espécie se papilla juntament amb aigua, i daquí a un gran recipient.
Ara cal agafar un colador especific, es cola la pasta, es treu l' aigua sobrant i s'aboca a sobre d' unes baietes ja preparades, un cop s'ha acabat, es premsa i es deixa assecar.
Si volem escriure-hi es fa un encolat i tornem a secar.
I aixó es justament el que vam fer nosaltres.
Una curiositat es que de forma manual es poden fer 4500 fulls en un mes i que amb maquinària es fan 50.000 en un minut!!!
viernes, 15 de abril de 2011
miércoles, 1 de diciembre de 2010
Aquest, es el poema que ens han fet aprendre a l´escola,
a veure si podeu recordar-lo:
Sol de tardor, que comences
a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i camins
que omples de melangia
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort.
Fes-me entrar a la dança sol de tardor complaent
ves mirant sense recança els poders que té la ment,
apilonals amb les fulles,
que cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.
Autor: Narcís Comadira
domingo, 7 de noviembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)